Diccionari de gentilicis en català

Com se'n diu, dels qui són de Terrassa? Egarencs - d'Egara, el nom queli van posar els romans i que a la ciutat ja no diu ningú. I dels d'Elx?Il·licitans, d'Ilici. I dels de Llubí, rumiolers, sense que quedi cap Rumiolenlloc.Els noms que ens diuen d'on som guarden dins llengües mortes, camins, oficis iburles de fa segles. Aquest diccionari els aplega tots.Més de 2.000 pobles, viles i llogarets de tot el domini lingüístic, i pera cadascun:• el gentilici en femení i masculí• com es pronuncia, amb la separació sil·làbica i l'alfabet fonètic• d'on ve el nom del lloc: la llengua, l'ètim i què volia dir• les obres que el documenten - 2.351 en total, totes comprovadesUn diccionari d'una llengua, no d'un estat. Hi surten els pobles deCatalunya, el País Valencià i les Illes, però també els de la Catalunya Nord,Andorra, la Franja de Ponent i l'Alguer, a Sardenya. Set territoris, quatreestats, una sola manera de dir-se.Hi trobareu que hi ha tres Cabanes -i que els de Girona són cabanencs iels de Castelló, cabanyuts-. Que el sufix -enc se'n duu gairebé lameitat dels gentilicis, però que a la Catalunya Nord mana l'-ès i al PaísValencià i les Illes, l'-er. Que Vall-de-roures fa vall-de-rourà, i queper això el llibre l'encapçala amb el nom català i no amb el castellà.Cada zona s'obre amb el perfil dels seus topònims: quants vénen delllatí, quants de l'àrab, quants d'abans que arribés ningú a posar-hi nom.Res no és inventat. El que no està documentat, no hi surt; i quan unaetimologia és dubtosa, es diu. Al final del llibre hi ha totes les fonts.Per a qui té curiositat, per a qui viatja, per a qui escriu, per a qui estudiala llengua - i per a qualsevol que hagi dubtat mai de com dir-ne, dels delpoble del costat.

Com se'n diu, dels qui són de Terrassa? Egarencs - d'Egara, el nom queli van posar els romans i que a la ciutat ja no diu ningú. I dels d'Elx?Il·licitans, d'Ilici. I dels de Llubí, rumiolers, sense que quedi cap Rumiolenlloc.Els noms que ens diuen d'on som guarden dins llengües mortes, camins, oficis iburles de fa segles. Aquest diccionari els aplega tots.Més de 2.000 pobles, viles i llogarets de tot el domini lingüístic, i pera cadascun:• el gentilici en femení i masculí• com es pronuncia, amb la separació sil·làbica i l'alfabet fonètic• d'on ve el nom del lloc: la llengua, l'ètim i què volia dir• les obres que el documenten - 2.351 en total, totes comprovadesUn diccionari d'una llengua, no d'un estat. Hi surten els pobles deCatalunya, el País Valencià i les Illes, però també els de la Catalunya Nord,Andorra, la Franja de Ponent i l'Alguer, a Sardenya. Set territoris, quatreestats, una sola manera de dir-se.Hi trobareu que hi ha tres Cabanes -i que els de Girona són cabanencs iels de Castelló, cabanyuts-. Que el sufix -enc se'n duu gairebé lameitat dels gentilicis, però que a la Catalunya Nord mana l'-ès i al PaísValencià i les Illes, l'-er. Que Vall-de-roures fa vall-de-rourà, i queper això el llibre l'encapçala amb el nom català i no amb el castellà.Cada zona s'obre amb el perfil dels seus topònims: quants vénen delllatí, quants de l'àrab, quants d'abans que arribés ningú a posar-hi nom.Res no és inventat. El que no està documentat, no hi surt; i quan unaetimologia és dubtosa, es diu. Al final del llibre hi ha totes les fonts.Per a qui té curiositat, per a qui viatja, per a qui escriu, per a qui estudiala llengua - i per a qualsevol que hagi dubtat mai de com dir-ne, dels delpoble del costat.